Converses amb els autors: descobreix les novetats d'Editorial UOC per Sant Jordi!

Una paraula val més que mil imatges. Copywriting per persuadir les audiències

Jordi Caballé May

El nou llibre del redactor publicitari i comunicador Jordi Caballé May està pensat per a totes les persones que vulguin aprendre els principis del copywriting per escriure textos persuasius i efectius, adaptats a diferents mitjans i entorns digitals. És una guia que combina la teoria amb exercicis pràctics al final de cada capítol.

Què aprendran els lectors?
Primer de tot i el més important, la creativitat es pot aprendre, i aquest llibre ensenya a pensar i escriure de manera creativa.
Trucs, regles i consells per escriure bons textos amb un objectiu molt concret: connectar amb el públic. També el paper de l'humor i l'storytelling.
Escriure per a ràdio, premsa, el món digital, etc., perquè cada mitjà té unes característiques diferents i hem de ser capaços d'adaptar-nos-hi.
Un eslògan per a algú que fa els primers passos en la redacció publicitària?
Una paraula val més que mil imatges, perquè les paraules suggereixen, argumenten, sedueixen, i la publicitat s'explica molt i molt bé en paraules.
Com es pot entrenar la creativitat?
Treballa. Crea un espai i un estat confortables, sense distraccions ni interrupcions.
Riu, gaudeix i fes servir l'humor, sigues juganer i pensa diferent.
No tinguis por, no jutgis res, deixa brollar totes les idees, encara que siguin coses il·lògiques, incorrectes o senzillament ximpleries. Mentre generem idees, tot s'hi val.
Deixa reposar les idees i analitza-les de manera serena en un altre moment.
Mantingues-te a prop del problema que has de resoldre amb creativitat. Tenir-lo present i anar-hi dialogant donarà lloc a una solució.
El millor consell que has rebut?
Busca la diferència, destaca i sorprèn.
A quines mans t'agradaria que acabés aquest llibre?
A les mans de qui està llegint; em faria molta il·lusió que el tinguessis tu.

Cine dentro del cine. 50 películas sobre el séptimo arte

Pablo Echart

És un dels nous títols de la col·lecció de llibres "Filmografías Esenciales", dirigida a cinèfils i persones interessades en la cultura audiovisual. En aquest cas Pablo Echart, professor de la Universitat de Navarra i autor de nombrosos treballs sobre cinema i sèries televisives, proposa mig centenar de films en què el cinema és el motiu central, pel·lícules que parlen de pel·lícules.

Què és el metacinema? Ens en pots donar algun exemple recent?
Consisteix a posar el cinema en el centre del relat cinematogràfic. Parlem de pel·lícules que mostren i reflexionen sobre els processos de creació de les pel·lícules, els llenguatges cinematogràfics, la història, els professionals del sector… Com a exemple, aquest any n'hem tingut dues pel·lícules molt conegudes: els Fabelman i Babylon.
Quins criteris has tingut en compte per seleccionar les pel·lícules?
Les pel·lícules havien d'abastar un ampli espectre temporal, ser de ficció i comptar amb un consens crític més o menys establert sobre la seva qualitat. I també m'havien d'agradar.
Si poguessis traspassar la pantalla i viure la història d'una pel·lícula, quina triaries?
Rifkin's Festival (2020), de Woody Allen, perquè em donaria l'oportunitat de tornar a la meva terra, fotografiada amb tanta precisió per Vittorio Storaro.
Quina pel·lícula del llibre destacaries per l'argument, quina per la qualitat tècnica i quina pels seus personatges?
Avui em decantaria per Érase una vez en... Hollywood, de Quentin Tarantino, per la seva trama; El moderno Sherlock Holmes, de Buster Keaton, per la seva tècnica, i pels seus personatges, El diario de David Holzman, per David Holzman, rivalitzant amb Cecilia, el personatge de Mia Farrow a La rosa porpra del Caire.
Quina banda sonora posaries a la lectura del teu llibre?
Les tres cançons que destacaria són: "Moving Pictures, Silent Films", dels Great Lake Swimmers; "Like Dylan in the Movies", de Belle and Sebastian, i "Summer Wine", de Nancy Sinatra i Lee Hazlewood, la qual apareix en una de les pel·lícules que es mencionen en el llibre La isla de Bergman (2021), de Mia Hansen-Love.

Emoción o victoria. 50 películas para 50 deportes

Paco Gisbert

L'autor, Paco Gisbert, periodista i escriptor valencià, va acceptar el repte: seleccionar la millor pel·lícula de 50 esports diferents. Les pel·lícules seleccionades en aquesta obra de la col·lecció "Filmografías Esenciales" recreen la vida d'esportistes famosos, narren històries de superació o la fascinació dels protagonistes quan descobreixen un esport.

Quina és la relació actual entre esport i cinema? N'hi ha alguna pel·lícula recent?
Millora adequadament. Jo destacaria la pel·lícula espanyola 42 segundos, que parla sobre la història de dos amics, al principi enfrontats, que es retroben i aconsegueixen la medalla de plata en els Jocs Olímpics de Barcelona, en la modalitat de waterpolo.
Quant temps has trigat a fer la selecció de les pel·lícules?
Ha estat una tasca llarga. Un any i mig veient un munt de pel·lícules, un munt d'històries relacionades amb l'esport. La boxa, el beisbol, el futbol, el tenis, etc., tenen un gran nombre de pel·lícules, i ha calgut fer una exhaustiva selecció per escollir-ne la millor.
Hi ha esports oblidats pel cinema?
Hi ha alguns esports que no tenen una gran pel·lícula, com passa en altres casos, i he hagut de buscar molt en filmografies que no són gaire habituals per trobar la pel·lícula adequada.
Quins esports encara necessiten una bona pel·lícula?
Alguns són molt populars, com ara l'handbol, que és un esport que es practica poc en els països que habitualment fan pel·lícules. Altres esports són menys populars, com ara el criquet o l'hoquei sobre herba, en què és molt difícil trobar una bona pel·lícula o, fins i tot, una pel·lícula, malgrat ser bastant fotogènics.
Quina pel·lícula recomanaries a algú perquè s'iniciï en el cinema d'esport?
Em quedaria amb Toro Salvaje, de Martin Scorsese, que és la pel·lícula que he triat per representar la boxa. Representa la comunitat italoamericana al Nova York dels anys cinquanta, seixanta i setanta. A més de ser una gran pel·lícula sobre l'esport, també és una gran pel·lícula sobre aquest moment històric.

Geografías culinarias. 50 películas para abrir el apetito

David García-Reyes, Marta Gallardo

Pel·lícules signades per autors com Luis Buñuel, Federico Fellini, Claude Chabrol, Martin Scorsese o Agnès Varda han centrat les seves trames en l'àmbit culinari. Aquest llibre de "Filmografías Esenciales" et convida a viatjar i conèixer la gastronomia de diferents països a través de cinquanta pel·lícules seleccionades per David García-Reyes i Marta Gallardo, docents i investigadors a la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED).

Quina pel·lícula de les cinquanta seleccionades ha cridat més la vostra atenció?
Marta Gallardo: The Lunchbox (2013), dirigida per Ritesh Batra, representa els dabbawala, repartidors de menjar a l'Índia, que es desplacen sobretot en bicicleta i recullen el menjar que les esposes preparen a casa per lliurar-lo als seus marits, normalment als centres de treball, perquè arribi acabat de fer al seu destí.
Quina pel·lícula té la millor recepta per representar la cultura gastronòmica i/o el menjar del país?
David García-Reyes: Tampopo (1985), una pel·lícula japonesa dirigida per Juzo Itami, que aborda la recerca de la millor recepta de ramen. En tot el procés, en una barreja de gèneres, trobem algunes de les millors representacions gastrocinematogràfiques que s'han fet mai en tota la història del cinema.
Quin director o directora creieu que ha estat essencial en la creació de gastrofilms i per què?
David García-Reyes: Ens decantem per assenyalar la influència i, sobretot, la importància de Charles Chaplin, que en tota la seva cinematografia com a director, va destacar per la forma de representar i demostrar diversos processos d'elaboració de plats i també del consum de diferents receptes. Per exemple, en pel·lícules tan diferents com Una dona de París o La quimera de l'or, i en el cinema sonor, en títols com El gran dictador o La comtessa de Hong Kong.
Quina influència ha tingut el cinema en altres sectors com el turisme o la indústria gastronòmica?
Marta Gallardo: Gràcies al cinema hi ha molts plats locals i regionals que s'han conegut mundialment, com poden ser les pizzes, o les hamburgueses del cinema estatunidenc. Pel que fa al turisme gastronòmic, a partir d'Entre copes (2004) es van començar a fer rutes vitivinícoles; i també va augmentar el consum del vodka Martini amb el "sacsejat, no remenat" de James Bond.
Quina pel·lícula creieu que representa millor el moment de seure a taula a Espanya?
Encara que es va estrenar fa més d'una dècada, 18 comidas (2010), de Jorge Coira, mostra molt bé els processos i els moments en què qualsevol persona en aquest país va a seure a taula, des de l'esmorzar fins al sopar, passant per diferents tipus d'àpats o menjars. I, a més a més, també es reflecteix en les diferents receptes que donen compte, per dir-ho així, de gastronomies molt diverses de tota la península Ibèrica.

Marketing cinematográfico y de series

José Vicente García Santamaría, Miriam Rodríguez Pallares

Captar l'atenció de les audiències en el context de les plataformes de VoD (video on demand) i les productores cinematogràfiques és una tasca cada vegada més complexa. Aquest llibre presenta les eines per construir plans eficaços de comunicació i màrqueting que es puguin aplicar a films, sèries i documentals. Escrit per José Vicente García Santamaría, professor de la Universitat Carlos III, i Miriam Rodríguez Pallares, professora de la Universitat Complutense de Madrid.

En un bon pla de màrqueting o comunicació audiovisual no pot faltar...
Un equip d'analistes sòlid.
Quins són els ingredients d'un bon pla de màrqueting o de comunicació?
Observació, sistematicitat i intuïció.
Captar l'atenció de les audiències és cada vegada més difícil?
La sobrecàrrega d'estímuls comunicatius és aclaparadora. Trobar fórmules per captar l'atenció entre tant de soroll és la clau.
Un exemple d'èxit?
El cas de la sèrie Veneno és paradigmàtic, ja que ha aconseguit un impacte excel·lent malgrat els coneguts contratemps en les fases de producció i distribució. La viralització de continguts i la conversa generada en xarxes socials abans, durant i després va ser un èxit.
Quins consells donaries a algú que vol fer un pla amb un pressupost limitat?
Coneix el teu públic. Estudia què s'ha fet fins ara i intenta imitar el que funciona, aportant sempre píndoles innovadores per no passar desapercebut.

Aprofita aquest Sant Jordi per descobrir les novetats d'Editorial UOC en l'àmbit de la comunicació! Aprendràs a escriure textos persuasius, a fer un bon pla de màrqueting o comunicació i descobriràs noves pel·lícules.