13/12/2022
Com històries de "curses de cavalls". La periodista i doctora en Ciències Polítiques Isabel García-Ajofrín utilitza aquesta metàfora de la literatura acadèmica per descriure la cobertura mediàtica del procés electoral als Estats Units. A Joe Biden, el último en pie, explica com els mitjans de comunicació relaten quins candidats van al capdavant en cada moment i pronostiquen qui arribarà abans a la meta. Però la cursa per les presidencials comença anys abans de les eleccions generals, quan els aspirants que competiran en les primàries de cada partit polític encara no han fet públiques les seves intencions. Una vegada superades les eleccions legislatives nord-americanes de mig mandat, es formalitzen les primeres candidatures. Donald Trump ja s'ha presentat com a candidat per a les presidencials del 2024, i Joe Biden ho podria fer amb l'entrada del nou any.
En aquesta infografia interactiva, l'autora de Joe Biden, el último en pie t'explica com funciona el procés electoral als Estats Units, a partir de la campanya que va portar Joe Biden fins a la Casa Blanca, el gener del 2021. Com en el llibre, els esdeveniments es classifiquen en tres períodes cronològics.
(Fes clic a la imatge per obrir la infografia completa. Fes lliscar el
cursor per sobre per consultar-ne tota la informació.)
Després de la presa de possessió del nou president dels Estats Units, els futurs adversaris "temptegen el terreny" sense anunciar les seves intencions, per entendre si la seva campanya serà viable i tindrà prou suport.
Quan els aspirants fan públiques les seves candidatures, recorren el país per donar a conèixer el seu programa en actes electorals i debats televisats. Han de recaptar fons constantment i incrementar els seus suports en les enquestes d'opinió per poder-se pagar les campanyes i intentar demostrar que són favorits en les eleccions primàries dels seus partits.
Aquesta etapa de precampanya comença amb l'elecció de Donald Trump el 2016 i acaba amb l'inici de les eleccions primàries.
En aquesta fase, els precandidats competeixen per obtenir el màxim nombre de delegats favorables a la seva candidatura en les primàries i caucus (assemblees). Els ciutadans de cada estat voten els delegats, que, finalment, elegiran el candidat a la presidència del Partit Republicà i el Partit Demòcrata, en les convencions nacionals dels seus partits. En les presidencials del 2020, el candidat demòcrata havia d'obtenir un mínim de 1.991 delegats per ser nominat pel seu partit.
Al febrer, Iowa i, després, Nou Hampshire obren el procés de nominació. Com que són els primers estats a votar, els seus resultats estan en el focus mediàtic. Aquests comicis poden donar impuls als candidats amb més vots i forçar l'abandonament dels aspirants amb menys suports o que no compleixin les expectatives.
Els estats que segueixen, Nevada i Carolina del Sud, tenen un electorat més divers racialment i ètnicament, de manera que, en l'actualitat, serveixen per mesurar els suports dels candidats entre l'electorat no blanc.
La cursa continua amb el superdimarts, una jornada electoral en què coincideixen una vintena de primàries, hi ha més delegats en joc i voten majoritàriament estats meridionals. Després d'aquests comicis, solen quedar pocs candidats amb possibilitats, tot i que encara faltin desenes d'estats per votar. En el cas del Partit Demòcrata, Joe Biden i Bernie Sanders es van consolidar com els dos candidats més viables.
En el cicle electoral del 2020, la irrupció de la COVID-19 va obligar a posposar algunes primàries i va forçar els candidats a adoptar tàctiques no presencials innovadores. Joe Biden va obtenir finalment el nombre de delegats suficients per a la nominació i va triar Kamala Harris —que havia deixat la seva campanya al desembre— com a candidata a la vicepresidència. Els dos candidats van ser elegits formalment en la Convenció Nacional Demòcrata. Donald Trump i Mike Pence van ser els candidats a president i vicepresident pel Partit Republicà.
Després de les convencions nacionals dels partits, que se celebren a l'estiu, comencen les campanyes a la presidència dels partits Demòcrata i Republicà.
El dia de les eleccions, els ciutadans no voten directament el seu candidat preferit, sinó els compromissaris del col·legi electoral que el secundaran. A cada estat, se li assigna un nombre de compromissaris, segons els seus representants en el Congrés federal (Cambra de Representants i Senat) —més tres compromissaris del Districte de Colúmbia. En total, el col·legi electoral el formen 538 compromissaris, i per convertir-se en president, el candidat, demòcrata o republicà, ha d'aconseguir almenys 270 dels seus vots. En tots els estats —excepte a Maine i Nebraska, amb un sistema de representació proporcional— qui guanya amb més vots populars obté tots els compromissaris. Així doncs, es pot donar el cas que el candidat que guanya en el col·legi electoral hagi obtingut en realitat menys vots populars.
Amb la COVID-19, el 2020, les campanyes van transformar les seves tàctiques per demanar el vot i evitar els contagis, i van fomentar la votació anticipada i per correu, que va aconseguir xifres històriques.
El primer dimarts després del primer dilluns de novembre, els votants acudeixen a les urnes i el candidat que obté el nombre de compromissaris necessari es converteix en president.
El jurat dels Reed Latino Awards 2022 ha concedit el premi al millor llibre o manual de comunicació política al llibre Joe Biden, el último en pie. El llibre analitza els moments clau del procés de selecció del president dels Estats Units, entrellaçant explicacions sobre les regles electorals i referències a textos acadèmics i periodístics clau.
Un llibre entre la crònica periodística i el manual de ciència política
L'autora també descriu episodis de la seva pròpia experiència en actes electorals i com a mànager del programa nacional de trucades en espanyol "Llamando contigo", del Partit Demòcrata.
L'obra anterior de l'autora, Soñar a destiempo. Candidatos a la presidencia de Estados Unidos que allanaron el camino a Obama (2018), va rebre el premi Napolitan Victory Award en la categoria de millor llibre polític de l'any en espanyol.