Notícies
La política en l’era digital i el poder de les xarxes
08/01/2026
La manera com ens informem, participem políticament i construïm opinió pública ha canviat profundament en l’era digital. Les xarxes socials, la intel·ligència artificial i els nous formats comunicatius han alterat els equilibris tradicionals del poder, han redefinit les campanyes electorals i han obert nous espais —i riscos— per a la democràcia.
En aquest nou
ecosistema comunicatiu, la desinformació, els discursos populistes i la
influència de creadors de contingut conviuen amb estratègies digitals cada cop
més sofisticades. Des d’Editorial UOC proposem tres llibres publicats durant el
2025 que ajuden a entendre com circula el poder a les xarxes, com es
construeixen els relats polítics i quin impacte tenen aquests processos en la
societat contemporània.
1. La
democracia en riesgo. ¿Internet e IA al servicio de los populismos? De Frederic Guerrero-Solé i
Laura Pérez-Altable amb pròleg de F. Xavier Ruiz Collantes.
L’auge dels
populismes d’extrema dreta és un fenomen global que troba en les xarxes socials
i la intel·ligència artificial eines especialment eficaces per difondre desinformació
i missatges simplificadors. Aquest llibre analitza les estratègies discursives
que utilitzen aquests moviments en l’entorn digital i examina el paper de la IA
en la segmentació del vot i la viralització de continguts. Els autors reflexionen
sobre els riscos que aquests processos suposen per a la democràcia i exploren
possibles vies per combatre la desinformació.
2. Manual
de campaña electoral. Cómo impactar en el votante de Xavier Peytibi.
Les campanyes
electorals ja no es poden entendre sense una forta presència digital. Aquest
manual s’endinsa en els mecanismes de la comunicació política per analitzar què
fa que una campanya sigui realment efectiva. A través d’un recorregut detallat
pels elements clau l’autor explica com es pot augmentar la connexió amb
l’electorat indecís. Amb nombrosos exemples reals, ofereix eines per entendre
com influeixen factors sovint invisibles, com el to de veu, els gestos, la
proximitat o els continguts a plataformes com Instagram o TikTok, en la presa
de decisions polítiques.
3. Influencers
y comunicación política. Rasgos, desafíos e impacto social de un nuevo ecosistema comunicativo de Santiago
Castelo Heymann i Reinald Besalú (eds.).
Els influencers
s’han convertit en actors rellevants en la comunicació política, especialment
entre el públic jove. Aquesta lectura analitza el paper que juguen creadors de
contingut, figures mediàtiques i personalitats globals en la formació de
l’opinió pública. A partir de casos concrets, examina el seu potencial mobilitzador, però
també els riscos desinformatius i les implicacions socials d’una política cada
cop més mediatitzada per les plataformes digitals.
Aquestes tres recomanacions
ofereixen una mirada complementària sobre els grans reptes de la comunicació
política en l’era digital. Des de la influència de la intel·ligència artificial
fins al paper dels influencers i les noves estratègies de campanya, aquestes
lectures conviden a analitzar amb criteri com es construeix el debat públic i
com es pot protegir la qualitat democràtica en un entorn comunicatiu en
constant transformació.
Us convidem a descobrir aquestes publicacions i a aprofundir en els debats que marquen la relació entre comunicació, política i societat digital. Trobareu aquests títols, juntament amb altres novetats, al web d’Editorial UOC.
