Els diferents tons amb què s'acoloreixen les cel·les de la tercera columna de la taula cronològica es refereixen a les dades biogràfiques dels diversos autors objecte d'estudi, cosa que permet observar les coincidències temporals que es produeixen entre uns i altres.

	Esdeveniments d'història política	Esdeveniments culturals i socials	Els autors objecte d'aquesta obra
1202-04	Quarta croada. L'objectiu era Egipte, però els interessos comercials de Venècia desvien la croada cap a Constantinoble, on s'acaba constituint un Imperi Llatí.
1203		Inici de la construcció de la catedral de Lleida; a l'obra s'hi acabarà apreciant l'evolució de l'estil romànic al gòtic.
1208	El papa Innocenci III convoca la croada albigesa contra els càtars i els seus protectors, que serà comandada per Simó de Montfort.		Naixement de Jaume I.
1209		Fundació de la Universitat de Cambridge. Primera comunitat franciscana; Innocenci III aprova a Francesc d'Assís una primera regla per a la seva comunitat.
1211			Acord entre Pere el Catòlic i Simó de Montfort sobre el casament dels seus fills, l'infant Jaume i Amícia. Jaume és posat sota la custòdia de Montfort.
1212	Batalla de Las Navas de Tolosa. Alfons VIII de Castella, Sanç VII de Navarra i Pere I de Catalunya-Aragó vencen els almohades prop de Jaén; es reprèn l'expansió cristiana sobre al-Andalus.
1213	Mort de la reina Maria de Montpeller, mare de Jaume I. Pere I el Catòlic mor a la batalla de Muret, lluitant al costat del comte de Tolosa contra els croats de Simó de Montfort.	Domènec de Guzman instaura l'orde dels predicadors (dominicans).	Mort de la reina Maria de Montpeller, mare de Jaume I. Pere I el Catòlic mor a la batalla de Muret, lluitant al costat del comte de Tolosa contra els croats de Simó de Montfort.
1214		Fundació del convent de sant Francesc a Barcelona.	Simó de Montfort retorna l'infant Jaume a Catalunya, seguint ordres del papa Innocenci III. A Lleida, catalans i aragonesos juren l'infant Jaume com a rei. Jaume és custodiat pels templers a Montsó, juntament amb el seu cosí Ramon Berenguer V de Provença.
1215		Concili del Laterà IV, convocat per Innocenci III, que reglamenta la Inquisició. Primers estatuts de la Universitat de París.
1216		Honori III confirma la regla dels dominicans.	Guillem de Mont-redon, tutor de Jaume I.
1217	Inici del regnat de Ferran III el Sant, de Castella, caracteritzat per l'avanç sobre el territori andalusí.
1218			Jaume I abandona Montsó.
1219		Fundació del convent dominicà de Santa Caterina a Barcelona.
1220		(aprox.). Apogeu de l'escola cabalista de Girona.	Lluites a Aragó. Jaume I conquesta Albarrassí.
1220-50	Frederic II de Hohenstaufen, emperador d'Alemanya i rei de Sicília.
1221			Jaume I es casa als tretze anys amb Elionor de Castella.
1223			Rebel·lió de nobles catalans.
1225			Jaume I fracassa en el setge de Peníscola.
1226		Francesc d'Assís escriu el Cantico di frate sole.	Disputes del rei Jaume amb la noblesa aragonesa, que acabaran l'any següent amb la Pau d'Alcalà.
1228		Canonització de sant Francesc d'Assís. Guillem d'Alvèrnia, bisbe de París.
1229	Conquesta de Mallorca per Jaume I.	Vagues a la Universitat de París. Fundació de la Universitat de Tolosa del Llenguadoc.	Conquesta de Mallorca per Jaume I. La Santa Seu anul·la el matrimoni de Jaume i Elionor de Castella.
1230		Arriben a Occident els comentaris d'Averrois a Aristòtil.	Menorca es declara feudatària del rei Jaume.
1230-1235		Redacció de la Summa de poenitentia de sant Ramon de Penyafort.
1231			Jaume I acorda a Alcanyís la conquesta del regne de València.
1232			La campanya militar arriba a l'Horta de València.
			Data probable del naixement de Ramon Llull.
1234		Canonització de sant Domènec de Guzmán.
1235			Jaume I es casa amb Violant d'Hongria. Conquesta d'Eivissa.
1236		A la Xina inventen el paper moneda.
1238			Rendició de València.
1239			Conquesta de les terres del sud de València.
1240		Robert Grosseteste tradueix l'Ètica d'Aristòtil del grec al llatí.
1243-1248		Construcció de la Sainte Chapelle de París.
1244	Els cristians perden Jerusalem. Presa de Montsegur, darrer bastió de la resistència càtara.		Tractat d'Almirra entre Jaume I i Alfons X el Savi sobre la delimitació dels seus futurs territoris.
1245			Es completa la conquesta del Regne de València.
1246	Els francesos construeixen la fortalesa d'Aigües Mortes, a la costa provençal, per preparar noves croades. Carles d'Anjou esdevé comte de Provença pel seu matrimoni amb l'hereva Beatriu i inicia la seva política italiana en la facció güelfa.	El fransciscà Joan de Pian del Carpine visita la cort dels khans mongols.
1248	Conquesta de Sevilla per sant Ferran de Castella. La ciutat nord-africana de Bugia és incorporada dins l'estat hàfsida de Tunis.	Sant Bonaventura ensenya a París.
1249	A la mort de Raimon VII de Tolosa, s'intitulen comtes la seva filla, Joana, i el seu gendre, Alfons de Poitiers: introducció d'administradors francesos al comtat.		Revolta dels sarraïns valencians.
1250	Mort de Frederic II de Hohenstaufen, on el suceeixen el seus fill i nét Conrad i Conradí. Són els caps visibles de la facció gibel·lina.	Redacció de l'Speculum maius de Vicenç de Beauvais. Etapa daurada dels banquers llombards. Redacció de la segona part, prooccitana, de la Canso de la crozada albigesa.	Mor Violant d'Hongria, segona esposa del rei Jaume.
1252	Inici del regnat d'Alfons X, el Savi, de Castella.	Sant Tomàs d'Aquino ensenya a París.
1254		Guillem de Saint-Amour, rector de la Universitat de París, ataca els mendicants i condemna el joaquimisme.
1255		Legenda aurea de Jaume de Voragine; molt d'hora n'apareix una versió catalana.
1256	Tractat entre Jaume I i al-Mustansir de Tunis, que reglamenta la presència catalana al regne nord-africà; consolats i alfòndecs catalans i mallorquins.
1257		Robert de Sorbon funda la Sorbona.	Ramon Llull es casa amb Blanca Picany i esdevé senescal del príncep Jaume, fill menor de Jaume el Conqueridor, destinat des de 1253 a ser rei de Mallorca.
1258	Lluís IX de França i Jaume I el Conqueridor firmen el tractat de Corbeil, pel qual renuncien a qualsevol dret que l'un tingués sobre territoris de l'altre. Manfred, fill legitimat de Frederic Hohenstaufen, s'intitula rei de Sicília.		Tractat de Corbeil entre Jaume I i Lluís IX de França.
1259			Primera documentació sobre Cerverí de Girona.
1260		Redacció del Tresor de Brunetto Latini.
1260-1294	Imperi mongol de Kubilai khan.
1262	Constança de Sicíla, filla de Manfred, es casa amb l'infant Pere d'Aragó, futur Pere el Gran.	Redacció de les Siete Partidas d'Alfons X de Castella.
1263		Disputació de Barcelona entre el cap de la comunitat jueva catalana i un dominic convers davant Jaume I.	Conversió de Ramon Llull.
1265	El papa investeix Carles d'Anjou rei de Sicília i de Nàpols. Jaume I conquereix Múrcia, que passa al regne de Castella.	Neix Dante Alighieri a Florència.	Conquesta de Múrcia per part de Jaume I; cessió a Castella en virtut del Tractat d'Almirra.
			Neix Ramon Muntaner a Peralada.
			Després d'un pelegrinatge a Rocamador i Sant Jaume de Compostel·la, Llull s'entrevista, segurament a Barcelona, amb sant Ramon de Penyafort, que li aconsella que no estudiï a París sinó a Mallorca. Compra un esclau moro i s'inicien nou anys de formació intel·lectual i lingüística.
1266	Mort de Manfred de Sicília a Benevento lluitant contra els Anjou. Carles d'Anjou pren possessió de Sicília i de Nàpols.	Roger Bacon publica els seus Opus maius, Opus minus, Opus tertium.
1267		Versió catalana dels Gesta comitum barcinonensium et regium Aragoniae.
1268	Carles d'Anjou executa Conradí a Nàpols després d'haver-lo derrotat a Tagliacozzo.	S'instal·len els primers molins paperers a Europa (Fabriano). Arnau de Vilanova estudia medicina a la Universitat de Montpeller. Nicola Pisano treballa al baptisteri de Pisa. Construcció del portal de la Verge a Notre-Dame de París.
1268-1269		El dominicà Ramon Martí va a Tunis, on intenta convertir el soldà al-Mustansir. Tornat a París, a instàncies de Ramon de Penyafort, demana a sant Tomàs d'Aquino que escrigui una obra apologètica.
1269			Jaume I lidera una croada a Terra Santa que acaba en fracàs.
1270	Vuitena croada i mort del rei Lluís IX de França a Tunis.	Condemna de la filosofia aristotèlica de Siger de Brabant. Apareixen les primeres cartes de navegació, anomenades portolans. Al començament dels anys setanta s'escriu la novel·la occitana en vers Jaufré, composta en àmbit català.	Enemistat entre Jaume I i l'infant Pere.
1270-1272		Tomàs d'Aquino escriu la Summa contra gentiles.
1271	A la mort de Joana i d'Alfons de Tolosa, el comtat passa a la corona francesa.		Cerverí de Girona compon el seu Maldit bendit.
1271-1274			Al final dels nou anys d'estudi, Llull escriu les seves primeres obres, la Lògica d'Algatzell i el Llibre de contemplació.
1271-1295		Viatges de Marco Polo a l'Extrem Orient.
1274	Concili de Lió amb assistència del rei Jaume I; unió efímera de les esglésies d'Orient i Occident.	Mort de sant Tomàs d'Aquino i de sant Bonaventura.	Jaume I assisteix al Concili de Lió.
			Llull té l'anomenada Il·luminació de Randa; primera versió de l'Art (Art abreujada d'atrobar veritat).
1275		Redacció de la segona part del Roman de la Rose, de Joan de Meun.	Llull és cridat a Montpeller pel príncep Jaume i sotmet les seves obres a l'anàlisi d'un expert franciscà, que les aprova.
1276	Mort de Jaume I. Pere el Gran hereta Catalunya, Aragó i València i Jaume, les Illes, el Rosselló i Montpeller.		Revolta sarraïna a València. Abdicació de Jaume I en els seus fills, Pere i Jaume. Mort del Conqueridor a València.
			El 17 d'octubre una butlla papal confirma la fundació del monestir de Miramar sufragada per Jaume II on tretze franciscans estudien àrab i l'Art. Ramon Llull escriu el Llibre de l'orde de cavalleria.
1277		El bisbe de París Esteve Tempier condemna el tomisme, l'averroisme, els goliards i l'amor cortès.
1278		S'acaba la construcció de la Seu Vella de Lleida.
1278-1295		Producció del trobador català Amanieu de Sescars.
1279		Redacció de la Somme le roi de fra Laurent.
1280		(aprox.) Difusió del Zohar, llibre dels cabalistes jueus. Probable redacció de la novel·la occitana Flamenca. Compilació del còdex que conté els Carmina burana. Mort de sant Albert el Gran.
1281		Arnau de Vilanova esdevé metge del rei d'Aragó.
1282	Vespres sicilianes: insurrecció contra els Anjou. Pere el Gran d'Aragó ocupa Sicília.
1283	Desafiament de Bordeus entre Carles d'Anjou i Pere el Gran. Pere el Gran crea la institució del mestre racional.		Llull acaba a Montpeller la seva novel·la Blaquerna i una nova versió de l'Art, l'Art demostrativa.
1283-1288			Probable redacció del Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot.
1284-1285	L'emirat de Bugia s'independitza de l'estat hàfsida de Tunis i estableix estretes relacions comercials amb catalans i mallorquins.
1284	Els genovesos derroten els pisans a la batalla de Meloria, en el curs d'una llarga guerra que enfronta les dues ciutats. Martí IV desposseeix Pere II de Catalunya-Aragó dels seus regnes i els atribueix a Carles de Valois.	La Corona francesa controla les fires de Xampanya. Mort de Siger de Brabant.
1285	Mort de Carles d'Anjou, I de Nàpols. Els francesos envaeixen Catalunya per imposar el nou rei Carles de Valois; Pere el Gran, que havia estat excomunicat, expulsa Felip III de França i Carles de Valois. Pere i Felip moren acabada la guerra. Jaume II de Mallorca, a causa de l'aliança amb França, perd les seves possessions insulars, que passen a mans dels catalans, però manté la cort a Perpinyà i Montpeller.	Gil de Roma escriu el De regimine principum per a Felip IV de França.	Última documentació que presenta Cerverí de Girona viu.
			Ramon Muntaner abandona Peralada, s'enrola a l'exèrcit de Roger de Llúria i participa en la conquesta de Menorca.
1285-1291	Regnat d'Alfons II, el Liberal, d'Aragó.
1285-1309	Regnat de Carles II de Nàpols, comte de Provença. Les seves filles Blanca i Elionor es casaran amb els infants Jaume (futur Jaume II d'Aragó) i Frederic (futur Frederic de Sicília).
1285-1314	Regnat de Felip IV el Bell de França.
1286		Guido delle Colonne acaba el seu Historiae destructionis Troiae.
1287	Arriba a Roma un ambaixador, cristià nestorià, del khan mongol de Pèrsia, Arghun, disposat a aliar-se amb els monarques cristians contra l'islam.		Primera visita de Llull a la cort papal; no hi aconsegueix res perquè Honori IV mor el 3 d'abril.
1287-1289			Primera visita de Llull a París. S'entrevista amb el rei Felip IV el Bell; contactes amb Pere de Llemotges. Els primers intents d'ensenyança universitària fracassen. Redacció del Fèlix o Llibre de meravelles.
1288		El franciscà Joan de Montecorvo viatja a la Xina. Revoltes d'artesans de la vila de Tolosa.
1288-1289		Redacció del Breviari d'amor de Matfre Ermengaud. Arnau de Vilanova ensenya a la Universitat de Montpeller.
1290		Inici de l'obra de Joan Duns Escot.	A Montpeller, Llull simplifica i reformula el seu sistema en l'Ars inventiva veritatis.
1291	Inici del regnat de Jaume II d'Aragó. Caiguda de la darrera plaça cristiana de Terra Santa, Sant Joan d'Acre.
1292	Lluites entre les famílies romanes pel papat. Pressions dels francesos.
1293	Jaume II d'Aragó signa un tractat amb el soldà d'Egipte que el fa "protector" dels cristians del Llevant.		Llull té una crisi psicològica a Gènova seguida pel primer viatge al Nord d'Àfrica (a Tunis).
1294	Elecció i dimissió del papa Celestí V, l'ermità Pietro da Morrone. El succeeix Bonifaci VIII.		Estada de Llull a Nàpols, amb visita ràpida a Mallorca i a Barcelona. Acaba la Taula general començada l'any anterior a Tunis, i fa una Petició a Celestí V, que només va ser papa durant cinc mesos.
1295	Tractat d'Anagni entre aragonesos i francesos, l'any següent Frederic, germà de Jaume II d'Aragó, serà rei de Sicília.	Dante escriu la Vita nuova. Mort del trobador Guiraut Riquier. Darrera atestació del trobador i tractadista Jofre de Foixà.	Estada de Llull a Roma, on fa una Petició similar a Bonifaci VIII, nou papa elegit el desembre de l'any anterior. Escriu el Desconhort i comença l'Arbre de ciència (que acaba el primer d'abril de l'any següent).
1297-1299			Segona estada de Llull a París, on dedica als reis de França l'Arbre de filosofia d'amor. També hi escriu la Declaratio per modum dialogi edita contra aliquorum philosophorum opiniones, el Tractat d'astronomia i el Liber de geometria nova.
1298	Jaume II de Mallorca recupera les Illes Balears de mans del seu nebot, Jaume II d'Aragó. El genovesos derroten els venecians a la batalla de Curzola.	Frederic III de Sicília escriu un sirventès contra el seu germà Jaume II d'Aragó. Rusticià de Pisa escriu el Livre des merveilles, al dictat de Marco Polo. Inici de la construcció de la catedral de Barcelona, de tres naus.
1299			Llull passa els darrers mesos de l'any a Barcelona, on dedica el Dictat de Ramon i el Llibre d'oració a Jaume II d'Aragó, de qui rep permís per a predicar en totes les sinagogues i mesquites dels seus dominis.
1299-1300	Campanyes victorioses del khan mongol de Pèrsia, Ghazan, fill d'Arghun, a Síria.	El tractat d'Arnau de Vilanova, De adventu Antichristi, condemnat pels teòlegs de París i pel papa Bonifaci VIII que, tanmateix, l'acull com a metge personal.
1300		Fundació de l'Estudi General de Lleida. Primer esment de les ulleres. Iacopone da Todi redacta les Laudi.
1300-1301			Primera estada llarga de Llull a Mallorca després de molts anys. Escriu el Cant de Ramon.
1301			Ramon Muntaner és a Messina durant el setge que els angevins imposen a la ciutat.
1301-1302			Viatge de Llull a Xipre, Armènia Menor (costa del golf d'Iskenderun) i potser Jerusalem. Escriu la Rhetorica nova.
1302	La pau de Caltabellotta posa fi a les guerres dels aragonesos a Sicília i Nàpols. Tractat d'entesa entre l'emirat de Bugia i el regne de Mallorca.
1303	Expedició dels almogàvers de Roger de Flor a l'imperi d'Orient. El ministre francès Guillem de Nogaret ofèn greument el papa a Anagni. Mort de Bonifaci VIII. El nou papa, Climent V, resideix en terres del rei de França.
1303-1305		El metge montpellerenc Bernat de Gordon escriu el tractat Lilium medicinae.	Estades de Llull a Gènova i a Montpeller. Possible tercer viatge a París.
1303-1309			Ramon Muntaner participa en l'expedició a Orient de la Companyia Catalana dels almogàvers.
1304		Neix Francesc Petrarca.
1304-1308		Giotto pinta els frescos de la capella dels Scrovegni a Pàdua.
1305	Assassinat de Roger de Flor a mans del fill de l'emperador de Constantinoble.	El rei Jaume II d'Aragó escriu una dansa de caràcter religiós, comentada per Arnau de Vilanova. Inici de la construcció del castell de Bellver a ciutat de Mallorca.	A Montpeller, Llull escriu el Liber de ascensu et descensu intellectus i la seva obra política més important, el Liber de fine. A Barcelona durant l'estiu rep dues subvencions del rei. A l'octubre torna a Montpeller on és present a l'entrevista entre el nou papa Climent V i els reis d'Aragó i Mallorca. El 14 de novembre Llull assisteix a la coronació de Climent V a Lió, i adreça en va una petició a aquest papa. Comença la formulació definitiva del seu sistema, l'Ars generalis ultima.
1307	Inici del procés contra els templers a París.		Segon viatge de Llull al nord d'Àfrica, a Bugia, on és empresonat durant sis mesos i finalment expulsat. Naufragi prop de Pisa.
1308	Campanyes militars de Jaume II d'Aragó al regne de Granada.	Possible entrevista entre Arnau de Vilanova i Ramon Llull a Marsella entorn de projectes de croada. Es difonen les lletres de canvi.	A Pisa, Llull escriu l'Art breu, acaba l'Ars generalis ultima, i torna a escriure l'obra començada a Bugia i perduda en el naufragi, la Disputatio Raymundi christiani et Homeri saraceni. Intents a Pisa i Gènova de promoure una croada. Llull té setanta-cinc anys. A Montpeller dedica a Climent V i Felip IV de França l'Ars Dei, darrera formulació extensa del seu sistema. Probable encontre de Llull i Arnau de Vilanova a Marsella.
1309	El papat s'instal·la a Avinyó. Inici del regnat del rei Robert d'Anjou a Nàpols. Tractat d'entesa entre l'emirat de Bugia i el regne d'Aragó.	Guillem d'Occam ensenya a Oxford.	A Montpeller, Llull escriu una nova obra sobre la croada, el Liber de acquisitione Terrae sanctae, una carta a Jaume II d'Aragó, i una sèrie d'obres preparant el terreny per al proper viatge a la capital francesa.
1309-1311			Quarta i darrera estada de Llull a París, on escriu una trentena d'obres, la majoria de tema antiaverroista; en dedica set al rei. El 1310, quaranta mestres i batxillers en arts i medicina firmen un document aprovant l'Art breu, i Llull rep una carta de recomanació de Felip IV. El 1311 escriu el Liber natalis parvi pueri Jesu i el Liber lamentationis philosophiae, dicta la Vita coetania, i rep una aprovació del canceller de la Universitat de París. Camí del Concili de Viena del Delfinat, redacta el poema Lo concili i l'opuscle en prosa, El fantàstic. Assisteix al concili de Viena fins a la primavera de l'any següent.
1309-1315			Ramon Muntaner és governador de l'illa nord-africana de Gerba. En aquesta darrera data rep l'encàrrec de traslladar l'infant Ferran de Mallorca des de Messina a Perpinyà.
1310	Els almogàvers s'estableixen a Atenes. Mort de la reina d'Aragó, Blanca d'Anjou.
1311	Mort de Jaume II de Mallorca. Inici del regnat de Sanç de Mallorca. Abu-Yahya Ibn al Lihyani usurpa en tron dels hàfsides a Tunis i s'alia amb els monarques aragonesos i sicilians. Els almogàvers de la Companyia Catalana derroten el duc d'Atenes i comença el domini català del ducat.	Concili de Vienne: autorització del tomisme i condemna dels espirituals franciscans. Mort d'Arnau de Vilanova a Messina.
1312	El rei d'Aragó recupera la Vall d'Aran, a mans dels francesos des de 1295.	Els genovesos arriben a les Canàries.
1312-1313			Llull passa per Montpeller (maig de 1312) camí de Mallorca, on escriu un cicle de 182 sermons i dicta testament (abril de 1313). Ja té uns vuitanta-un anys.
1313		Dante comença la Commedia. Versió llatina del Llibre dels fets pel dominicà Pere Marsili. Neix Giovanni Boccaccio.
1313-1314			Estada de Llull a Messina.
1314	Annexió a la Corona d'Aragó del comtat d'Urgell. Mort del papa Climent V. Condemna dels templers i execució del seu cap.	Primers rellotges públics.
1314-1315			Tercera missió al nord d'Àfrica, altra vegada a Tunis. Dedica obres al soldà i manté correspondència amb Jaume II d'Aragó, a qui demana un franciscà que l'ajudi a traduir els seus escrits al llatí. Les seves darreres obres daten del desembre de 1315.
1316		Comença la construcció del palau dels papes d'Avinyó.	Llull mor a Tunis, en el vaixell de tornada o a Mallorca mateix. Devia tenir uns vuitanta-quatre anys.
1318	Els almogàvers s'instal·len al ducat de Neopàtria.
1321		Mort de Dante Alighieri.
1323		Fundació del Consistori Poètic de Tolosa.
1324	Jaume II d'Aragó conquereix l'illa de Sardenya als pisans. Mor Sanç I de Mallorca; s'inicia el regnat de Jaume III.	Reacció de Marsili de Pàdua i Giovanni de Jandun contra el poder del papa Joan XXII.
1325			Inici de la redacció del llibre de Muntaner, a Xilvella (València), acabat dos anys després.
1326		Inici de la construcció del monestir de Pedralbes de Barcelona.
1327	Mort de Jaume II d'Aragó. Comença el regnat d'Alfons III, el Benigne.
1327-1332			Neix a Girona Francesc Eiximenis.
1328	Mor Carles IV de França; fi de la dinastia capeta, reemplaçada pels Valois amb Felip VI.	Inici de la construcció de Santa Maria del Mar de Barcelona.
1329	Guerra entre la Corona d'Aragó i Gènova.
1331	Màxim apogeu de la dinastia marínida o benimerí al Magrib.
1333	"Mal any primer" a Catalunya, de fam i carestia.
1336	Mor Alfons III el Benigne. Pere III, dit el Cerimoniós, és proclamat rei. Fi de la guerra amb Gènova.	Mort de Thomas Le Myésier, principal deixeble de Llull a París.	Ramon Muntaner mor a Eivissa.
1337	Jaume III de Mallorca promulga les Lleis Palatines. Felip VI de França s'empara del ducat anglès d'Aquitània; inici de la guerra dels Cent Anys entre França i Anglaterra.	La Universitat de París condemna Guillem d'Occam i la separació de veritats de fe i de raó.
1338		Pere el Cerimoniós celebra a Lleida una festa a l'estil dels Jocs Florals.
1340	Batalla del Salado: castellans i portuguesos (amb la col·laboració de catalans i genovesos) derroten els benimerins.
1340-1346			Naixement a Barcelona de Bernat Metge.
1343	Procés contra Jaume III de Mallorca; és declarat culpable i desposseït dels seus regnes. Pere el Cerimoniós desembarca a Mallorca i ocupa l'illa.	Juan Ruiz, Arcipreste de Hita, escriu el Libro de buen amor.
1344	Ordinacions de la casa i cort del rei, promulgades per Pere el Cerimoniós.
1348	Primera gran epidèmia de pesta negra a l'occident europeu. A Catalunya coincideix amb males collites i revoltes camperoles.
1349	Jaume III ven Montpeller al rei francès, Felip VI. Batalla de Llucmajor: derrota i mort de Jaume III de Mallorca; es reincorpora el regne de Mallorca a la Corona d'Aragó.
1350		Es funda l'Estudi General de Perpinyà.	Naixement a València de Vicent Ferrer.
1353	Els turcs conquereixen la seva primera plaça en territori europeu: Gallipoli.	Giovanni Boccaccio escriu el Decameron.
1356	Guerra civil a Castella a causa de l'autoritarisme de Pere I el Cruel i les pretensions d'Enric de Trastàmara. Pere el Cerimoniós i Enric de Trastàmara s'alien contra Pere I. S'inicia la guerra dels Dos Peres.
1363		Gui de Caulhiac escriu la seva Chirurgia magna, que serà la compilació quirúrgica més utilitzada fins al segle XVI.
1364	Revolta del jutge Marià d'Arborea (Sardenya) contra Pere el Cerimoniós.
1367			Vicent Ferrer ingressa als dominicans i professa l'any següent.
1367-1374		Jaume Conesa tradueix al català les Històries troianes de Guido delle Colonne.
1369	Mort de Pere I el Cruel de Castella. Entronització d'Enric II de Trastàmara.
1371	Epidèmia de Pesta Negra, que es repetirà el 1374 i el 1382.		Bernat Metge esdevé notari i forma part de la cancelleria de la reina Elionor de Sicília, esposa de Pere el Cerimoniós.
1374	Atacs contra els calls de Barcelona, Ciutat de Mallorca i Perpinyà.	Mor Francesc Petrarca.
1375	Final de la guerra contra Castella; tractat d'Almazán entre Enric II de Trastàmara i Pere el Cerimoniós.	Mort de Giovanni Boccaccio. Elaboració de l'Atles català de Cresques Abraham.	A la mort de la reina Elionor, Bernat Metge passa al servei de l'infant Joan, hereu de la corona.
1378	S'inicia el Cisma d'Occident, provocat per una doble elecció papal a Roma (Urbà VI) i Avinyó (Climent VII).		Vicent Ferrer comença la seva activitat homilètica.
1379	Els ducats d'Atenes i Neopàtria, a Grècia, passen a la sobirania de la Corona d'Aragó.
1379-1381			Francesc Eiximenis escriu el Primer del Crestià, a Barcelona.
1380			Vicent Ferrer és ordenat sacerdot. Esdevé prior a València.
1381			Bernat Metge compon el Llibre de Fortuna e Prudència.
1382-1383			Francesc Eiximenis escriu el Segon del Crestià.
1383	Possible final de la primera redacció de la Crònica del rei Pere el Cerimoniós.		Francesc Eiximenis es trasllada a València, seguint els requeriments de l'ajuntament de la ciutat. Hi resideix fins a 1408 i hi escriu la majoria de les seves obres.
			Vicent Ferrer és el confessor de Violant de Bar, esposa de l'infant Joan, hereu de la Corona d'Aragó.
1384	Guerra entre Castella i Portugal. La derrota de Castella a Aljubarrota (1385) acaba amb les seves pretensions sobre Portugal.	Geoffrey Chaucer escriu els Contes de Canterbury.	Francesc Eiximenis compon el Terç del Crestià.
1385		Possible data de la segona redacció de la Crònica de Pere el Cerimoniós.	Vicent Ferrer ensenya teologia a la Seu de València.
1386		Reunió d'arquitectes a Girona per decidir la construcció de la nau única de la Seu.	Francesc Eiximenis acaba el Dotzè del Crestià.
1387	Mor Pere el Cerimoniós. S'inicia el regnat de Joan I.		Bernat Metge, escrivà del rei Joan I.
1388	Es perd el ducat català d'Atenes. Dos anys després es perd el ducat de Neopàtria.		Bernat Metge compon la Història de Valter e Griselda.
1389	Les tropes del comte d'Armanyac saquegen el Rosselló i l'Empordà.
1390			Bernat Metge esdevé el secretari del rei Joan I i de la reina Violant.
1391	Assalts a diversos calls de la Corona d'Aragó.
1392		Pere Arvei construeix la Llotja de mercaders de Barcelona.	Francesc Eiximenis escriu el Llibre dels àngels.
1392-1396			Bernat Metge desenvolupa tasques administratives amb responsabilitats econòmiques.
1393		Joan I institueix el Consistori de la Gaia Ciència de Barcelona.
1394	El cardenal aragonès Pere de Luna esdevé papa amb el nom de Benet XIII.	Joan I estableix la celebració de la festa de la Immaculada el 8 de desembre.
1395		Naixement d'Íñigo López de Mendoza, marquès de Santillana.	Bernat Metge viatja a la cort papal d'Avinyó en una ambaixada. Durant l'estada de la cort reial a Mallorca, per mor de la pesta que assola Barcelona, el rei Joan I i Metge llegeixen plegats Macrobi. Metge comença l'Apologia.
			Vicent Ferrer és a Avinyó amb el papa Benet XIII.
1396	Mor sobtada del rei Joan I a Foixà. El succeeix el seu germà, Martí I l'Humà, que és a Sicília. S'inicia el procés contra els consellers del rei Joan.		Francesc Eiximenis escriu el Llibre de les dones.
1396-1397			Probable empresonament de Bernat Metge a causa dels fets relacionats amb la mort del rei Joan I.
1397	El rei Martí retorna de Sicília i allibera els servidors del difunt rei Joan I que encara eren a la presó.
1397-1398			Viatge de Ramon de Perellós al Purgatori de Sant Patrici, a Irlanda. A la tornada, a la primavera del 98, escriu el seu Viatge al Purgatori.
1398	El rei Martí absol tots els inculpats en el procés que segueix la mort del rei Joan I.
1398-1399			Composició de Lo somni de Bernat Metge entre el final del 98 i l'abril del 99.
1399			Vicent Ferrer comença la seva predicació itinerant que el porta a recórrer bona part d'Europa.
1400			Naixement d'Ausiàs March.
1400-1404			Predicacions de Vicent Ferrer a Provença, Delfinat, Savoia, Piemont, Llombardia, Friburg, Lió...
1401		Neix Nicolau de Cusa.
1402			Bernat Metge torna a exercir com a escrivà reial.
1403		Lorenzo Ghiberti comença la realització de les portes del baptisteri de Florència.
1403-1433		L'humanista Leonardo Bruni desenvolupa la seva activitat a Florència.
1405	Ramon Savall és nomenat conseller en cap de la ciutat de Barcelona; ho tornarà a ser el 1408.	Christine de Pizan escriu La ciutat de les dames.	Bernat Metge esdevé secretari del rei Martí I.
1405-1408			Vicent Ferrer predica a Gènova, Flandes, el nord d'Itàlia...
1406	Florència conquereix Pisa. Castella és derrotada a Collejares i s'atura la pressió castellana sobre el regne de Granada. Martí l'Humà incorpora el comtat d'Empúries a la corona.
1408			Benet XIII consagra Francesc Eiximenis bisbe d'Elna i li atorga el títol honorífic de patriarca de Jerusalem.
1409	Al Concili de Pisa es proclama la deposició tant del papa avinyonès com del papa romà i se n'elegeix un altre; la solució resulta fallida i, des d'aquell moment, coexisteixen tres papes. Mor Martí el Jove, rei de Sicília, fill de Martí l'Humà; Sicília es reincorpora a la Corona d'Aragó.		Francesc Eiximenis mor a Perpinyà.
1410	Mor el rei Martí l'Humà, sense descendència directa; crisi successòria. Ferran de Trastàmara conquereix Antequera.		Naixement de Joanot Martorell a València.
			A la mort de Martí l'Humà, Bernat Metge abandona la cancelleria reial.
			Mor el poeta Jaume March, oncle d'Ausiàs March.
			Predicacions de Vicent Ferrer a Tortosa, el Maestrat, València...
1412	Compromís de Casp: Ferran de Trastàmara, dit també d'Antequera, és elegit rei de la Corona d'Aragó. Mor el duc Alfons I de Gandia, succeït pel seu fill Alfons II.	Es crea l'Estudi General de València.	Vicent Ferrer predica a Castella.
1413	Jaume d'Urgell, conegut com el Dissortat, es revolta per fer valer els seus drets successoris a la Corona d'Aragó.	Ferran I patrocina el Consistori poètic de Barcelona.	Mor Bernat Metge.
			Mor el poeta Pere March, pare d'Ausiàs March.
			Vicent Ferrer predica a València durant la Quaresma i també a Mallorca.
1414-1418	Concili de Constança: tanca el cisma amb la deposició de Joan XXIII i de Benet XIII i l'abdicació de Gregori XII; s'elegeix Martí V (1417). Benet XIII es refugia a Peníscola i manté contra tothom els seus drets.
1415	Batalla d'Azincourt. Els arquers anglesos derroten la cavalleria francesa.	Lluís Borrassà pinta el retaule de Santa Clara (Vic) i el de Sant Miquel de Cruïlles.	Ausiàs March assisteix per primer cop a les Corts valencianes com a representant del braç militar.
			Vicent Ferrer predica a l'Aragó; es reuneix a Perpinyà amb el rei Ferran, l'emperador Segimon i el papa Benet XIII.
1416	Mor Ferran I. Alfons IV el Magnànim és proclamat rei.		Ausiàs March, al servei del duc de Gandia.
			Vicent Ferrer pronuncia a Perpinyà el sermó anunciant que els reis hispànics se sostreuen de l'obediència de Benet XIII; emprèn una predicació per Occitània, Borgonya, la Vall del Loira i la Bretanya.
			Jordi de Sant Jordi rep un donatiu del rei Alfons el Magnànim en concepte d'una missió desenvolupada a França.
1418		Traducció al català del Llibre del tresor de Brunetto Latini. Anselm Turmeda escriu la Disputa de l'ase.
1419			Mor, a Vannes (Bretanya), Vicent Ferrer.
1420	Expedició d'Alfons el Magnànim per sotmetre diverses viles de Còrsega i Sardenya revoltades contra el poder reial; hi prenen part diversos poetes i cavallers. Derrota dels rebels sards però fracàs al setge de Bonifacio (Còrsega).		Ausiàs March és adobat a cavaller.
			Diversos cavallers i poetes participen en les campanyes d'Alfons el Magnànim a Sardenya i a Còrsega: Andreu Febrer, Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March i Lluís de Vilarrasa. El rei Alfons el Magnànim concedeix a Jordi de Sant Jordi l'alcaidia del castell de la Vall d'Uixó.
1421	Joana de Nàpols reconeix Alfons el Magnànim com a lloctinent i hereu del regne. Dos anys més tard revoca aquesta decisió.
1423	El rei Alfons és a Barcelona.		El rei Alfons el Magnànim concedeix a Jordi de Sant Jordi el castell de Polop i algunes alqueries en reconeixement dels serveis prestats a Còrsega i Sardenya. El poeta és fet presoner a Nàpols.
1424	Mor Alfons II de Gandia sense hereus directes. El ducat serà incorporat a la corona.	Guillem Venecià ofereix a València lectures públiques de Virgili i de Boeci.	Mor Jordi de Sant Jordi a Barcelona.
			Ausiàs March participa en una expedició militar amb Frederic d'Aragó a Còrsega, Gènova, Sicília, Gerba i els Quèrquens.
1425-1431	El rei Alfons resideix a València.
1426			Ausiàs March, falconer major del rei Alfons el Magnànim; prestarà serveis de falconeria al rei almenys fins a 1442.
1427			Probable data del poema 13 d'Ausiàs March, "Colguen les gents ab alegria festes".
1428		Filippo Brunelleschi acaba la construcció de l'església de Sant Llorenç de Florència.
1429		Andreu Febrer tradueix al català la Commedia de Dante. Traducció al català del Decameron de Boccaccio.
1430		Neix sor Isabel de Villena.
1431	Joana d'Arc és condemnada a la foguera.
1432	S'inicia la llarga absència d'Alfons el Magnànim: el primer lloctinent general és la reina, Maria de Castella.	Primera obra de Fra Angelico: Coronació de la Mare de Déu.
1433	El ducat de Gandia passa a l'infant Joan, futur rei d'Aragó. Joana de Nàpols reconeix novament Alfons el Magnànim com a hereu.
1435	Batalla de Ponça. Alfons el Magnànim és fet presoner per un estol genovès. És alliberat després de pagar rescat.		Neix Joan Roís de Corella.
1436		Mor el filòsof Ramon Sibiuda.
1437			Desafiaments entre Joanot Martorell i Joan de Montpalau, que havia deshonrat Damiata, germana del primer. Joanot viatja a Barcelona per sufragar-se l'anada a Anglaterra, on ha de combatre amb Montpalau.
			Capítols matrimonials entre Ausiàs March i Isabel Martorell, germana de Joanot.
1438			Conflicte entre Ausiàs March i Galceran Martorell, germà de Joanot, per l'incompliment del capítols matrimonials donats pel primer a Isabel.
1438-1439			Joanot Martorell a Londres. Desafia Perot Mercader. Torna d'Anglaterra passant per Lisboa, on contracta préstecs de jueus locals.
			Mort d'Isabel Martorell, casada amb Ausiàs March.
1439	El ducat de Gandia passa a Carles de Viana, fill de l'infant Joan.		Casament entre Ausiàs March i Isabel Martorell, germana de Joanot.
1440		Nicolau de Cusa redacta el seu Docta ignorantia.	Joanot Martorell és adobat cavaller.
1441-1442			Joanot Martorell viatja a Itàlia per resoldre plets familiars (Bartomeu Martí disputa la possessió de Murla i Benibraïm).
1442	Alfons el Magnànim entra a Nàpols i se'n proclama rei.		Desafiament de Jaume Ripoll refusat per Joanot Martorell. Presó de Joanot Martorell per viure al marge de la llei. Viatge a Barcelona per obtenir crèdits. Martorell ven Murla i Benibraïm a Gonçal d'Íxer, comanador de Montalbà.
1443			Ausiàs March es casa amb Joana Escorna; trasllat de la seva residència habitual a València.
1445-1454	Guerra entre Castella i Navarra-Aragó.
1446		Creació de l'Estudi General de Girona.	Galceran i Joanot Martorell desafien el comanador de Montalbà. Presó de Joanot Martorell.
1449		Prohemio e carta del marquès de Santillana, on fa un breu repàs a la literatura del seu temps i on esmenta diversos poetes catalans. Bernat Martorell fa el gran retaule de la Transfiguració de la catedral de Barcelona.	Mentre Aragó i Castella estan en guerra, Joanot Martorell i uns vassalls moros armats assalten uns mercaders castellans i en maten un. Presó de Joanot.
1450		Fundació de l'Estudi General de Barcelona.	Joanot Martorell a Barcelona i després a Nàpols: esdevé cambrer d'Alfons el Magnànim. Mort de Gonçal d'Íxer.
1450-1451			Viatge de Joanot Martorell a Anglaterra per agrair al rei Enric VI el nomenament del Magnànim com a cavaller de l'Orde de la Garroterra. En aquesta ocasió, Martorell degué conèixer el Gui de Warwick. Viatge a València.
1450-1458			Joanot Martorell viu a la cort napolitana d'Alfons el Magnànim.
1451			Ausiàs March al servei del príncep Carles de Viana, al seu ducat de Gandia.
1452		Neix Leonardo da Vinci.
1453	Caiguda de Constantinoble. El Magnànim envia una carta de batalla a Mohamed II i prepara una croada que no es va arribar a materialitzar. Fi de la guerra dels Cent Anys.	Els turcs introdueixen el cafè a Constantinoble.
1454	Joan d'Aragó, germà del Magnànim, lloctinent del regne. Conflictes amb el seu primogènit, Carles de Viana, hereu de Navarra i d'Aragó, senyor de Gandia.	El cardenal Joan Margarit i Pau fa un discurs a les corts de Barcelona criticant l'absència d'Alfons el Magnànim al Principat, que és considerat una peça mestra de l'oratòria en català.	El príncep Carles de Viana manté una correspondència literària amb Roís de Corella.
			Cort de Joan d'Aragó a Saragossa i a Navarra: contactes d'Ausiàs March amb aquesta cort. Mort de Joana Escorna, segona esposa d'Ausiàs March.
1455	Alfons de Borja és elegit papa Calixt III.	Calixt III (Alfons de Borja) canonitza Vicent Ferrer. Antonio Beccadelli escriu De dictis et factis Alphonsi regis. Joan de Gutenberg imprimeix la primera Bíblia a Magúncia.
1455-1463		Producció poètica de François Villon.
1457	Carles de Viana s'instal·la a Nàpols, fugint del pare que l'ha desposseït i vençut.
1458	Mort d'Alfons el Magnànim. El succeeix el seu germà Joan II; a Nàpols el succeeix el seu fill bastard Ferran I.		Ausiàs March envia uns poemes al rei Alfons el Magnànim reclamant-li un falcó.
			A la mort d'Alfons el Magnànim, molts cortesans hispànics s'exilien de Nàpols: Carles de Viana passa a Sicília amb Joanot Martorell, escrivà de ració i trinxant.
			Roís de Corella compon la seva Tragèdia de Caldesa.
1459			Mort d'Ausiàs March.
1460	Carles de Viana a Barcelona, després d'haver passat per Mallorca. Al març, reconciliació de Carles i Joan II.	Jaume Roig escriu l'Espill. Apogeu de la carrera pictòrica de Jaume Huguet.	Martorell és a Barcelona, al servei del príncep Carles de Viana.
			La cort de Carles de Viana adopta March i Corella com a models.
			Abril: Martorell viatja a València.
1460-1464			Joanot Martorell escriu el Tirant lo Blanc.
1461	Joan II empresona Carles de Viana, després l'allibera i li restitueix l'herència com a primogènit i lloctinent. Mort de Carles per una vella afecció pulmonar.
1462	El principat de Catalunya nega l'obediència a Joan II. Esclata la guerra civil contra el rei. Revolta dels remences.	Marsilio Ficino inicia la traducció de les obres de Plató.	Martorell milita amb el partit del difunt Carles de Viana, amb Joan de Beaumont com a lloctinent, arrenglerats amb la Generalitat tan bon punt aquesta entra en guerra contra Joan II (maig-juny).
			Roís de Corella escriu el Triümfo de les dones.
1463			Missions de Martorell a Castella i a França per la causa de la Generalitat.
1464	El conestable Pere de Portugal arriba a Catalunya com a pretendent al tron.		Pere de Portugal arriba a Catalunya com a pretendent al tron. El príncep Ferran de Portugal, destinatari del Tirant, és el seu hereu. El Tirant està acabat i Joanot Martorell empenyora el manuscrit a Martí Joan de Gualba per 100 rals de plata.
1465			Mort de Joanot Martorell; no fa testament. Galceran Martorell reclama el manuscrit del Tirant a Galba.
1466		Neix Erasme de Rotterdam.
1469	Ferran d'Aragó, fill de Joan II, es casa amb Isabel de Castella.	Neix a Florència Nicolau Maquiavel.	Roís de Corella esdevé mestre en teologia.
1470		Els portuguesos exploren la costa africana. Als anys setanta, l'humanista català Jeroni Pau produeix una bona part de la seva obra, tota en llatí, com ara De fluminibus et montibus Hispaniarum o Barcino.
1472	Joan II guanya la guerra contra la Generalitat; fi del conflicte.
1474		Edició a València de les Obres e trobes, primer llibre imprès a la Corona d'Aragó. Cristòfol Colom projecta el seu viatge a les Índies.
1475		Neix Miquel Àngel.
1476		Jorge Manrique escriu les Coplas a la muerte de su padre. El rei Joan II nomena arxiver reial l'historiador Pere Miquel Carbonell.
1478		Mort de Jaume Roig. Sandro Botticelli pinta La primavera. Neix Thomas More. Es publica la primera edició de la Bíblia en llengua catalana, obra de fra Bonifaç Ferrer, germà de sant Vicent.
1479	Mor el rei Joan II. Ferran II de Catalunya-Aragó i Isabel I de Castella són anomenats Reis Catòlics.
1483		Neix Martí Luter.
1486	Fi de la guerra dels remences.	Condemna de l'obra de Pico della Mirandola.
1487		Ferran el Catòlic introdueix a Catalunya el Tribunal del Santo Oficio de la Inquisició castellana.
1490		Mort de sor Isabel de Villena.	Primera impressió del Tirant per part de Nicolau Spindeler (Barcelona).
			Roís de Corella tradueix i estampa el Psalteri.
1492	Conquesta de Granada pels Reis Catòlics, darrer reducte dels sarraïns a la Península. Roderic de Borja és elegit papa Alexandre VI.	Expulsió dels jueus de la península Ibèrica. Colom arriba a una illa americana. Mor el pintor Jaume Huguet.
1493		Segon viatge a Amèrica de Colom.
1495		Pere Miquel Carbonell comença les Cròniques d'Espanya.
1496		Jaume Gassull escriu el Somni de Joan Joan.
1497		Edició de la Vita Christi de sor Isabel de Villena. Mort de Jeroni Pau. Alexandre VI fa clausurar la cova del Purgatori de Sant Patrici.	Mor Joan Roís de Corella.
1498		Vasco da Gama arriba a l'Índia pel cap de Bona Esperança. Girolamo Savonarola és penjat i cremat a Florència.
1499		Fernando de Rojas escriu La Celestina. Leonardo da Vinci pinta la Santa Cena.