|
4.Llull: De Valor. Llibre d’Evast e Blaquerna, cap. 48
Blaquerna anava molt desirós con pogués atrobar lloc covinent a fer penetència. Dementre que ell anava enaxí per la forest, atrobà un camí per lo qual venc un joglar a peu, molt pobrament vestit; son semblant e sa manera significà pobretat e tristícia de coratge. Blaquerna demanà al joglar per qual raó significava son visatge marriment ni tristícia. -Sényer -dix lo joglar-: jo són vengut d’una cort on és estat cavaller un noble baró d’estes encontrades. En aquella cort cuidava atrobar valor qui em fos restaurament a mon pobre vestiment, e qui em guardonàs dels repreniments que jo he fets llongament contra aquells qui són enemics de valor, e per ço cor lloava aquells qui en est món mantenen valor; e anc en aquella cort no fui guardonat per valor ni per negú de sos amadors. Sol per açò són entrat en pensament con faça un novell serventesc, en lo qual diga mal de valor e de sos servidors. -Bell amic -dix Blaquerna-: enans que vós façats lo serventesc, cové que hajats coneixença de valor e d’aquells qui són sos servidors, per ço que vostres paraules contenguen veritat. -Sényer -dix lo joglar-: llong temps ha que jo he coneixença de valor, e tots temps l’he encercada per diverses terres, e anc no m’ha ajudat a ma pobretat, ni per ella no pusc eixir de suplici d’àvols gents. -Amic -dix Blaquerna-: si valor fos ço que vós deïts, de necessitat se covengra que ella us valgués; cor si no ho faés, no fóra valor. Mas poria ésser que ço que apellats valor, fos desvalor, malvestat, defalliment. On, si malvestat, mal dir, innorància, desvalor, vos fan anar pobrament, a tort deïts que valor vos haja feta injúria ni falliment. -Sényer -dix lo joglar-: pus tan fort vos fets mantenidor de valor, vull que em digats què és valor. Blaquerna respòs, e dix que valor és valença de vertuts contra vicis; e valor és aquella cosa per la qual és utilitat e conservament contra engan e defalliment. | |
![]() |
-Sots aquesta valor és veritat, llarguea, ensenyament, humilitat, mesura, lleialtat, pietat, coneixença, e moltes d’altres virtuts, qui són filles de fe, esperança, caritat, justícia, prudència, fortitudo, temprança, de qui és filla valor.
Dementre que Blaquerna mostrava valor al joglar, un cavaller venc a peu, e portava sa llança en sa mà, e sa espasa per son coll. Con fo prop del joglar e Blaquerna, lo joglar dix a Blaquerna que aquell cavaller era l’emperador, cor ell lo coneixia e l’havia vist moltes vegades. Lo joglar e Blaquerna faeren reverència e honor a l’emperador, e l’emperador amigablement los saludà. | |
![]() |
Lo joglar demanà a l’emperador qual ventura lo faïa anar tot sol e a peu per la forest. L’emperador respòs e contà a Blaquerna e al joglar con ell havia seguit un senglar en sa caça, e tant de temps, que ell se partí de sos companyons, e con en un gran boscatge aconseguí lo senglar, ni con lo senglar aucís son cavall, e ell nafrà a mort lo senglar. Con l’emperador hac recontada la ventura que li era esdevenguda, ell demanà al joglar e a Blaquerna si li podien donar alguna cosa que menjàs; cor molt forment fam lo destrenyia, cor dos jorns eren passats que ell no havia menjat ni begut. | |
|
-Sényer -dix Blaquerna-: ací pres ha una fontana, on podets beure de bella aigua, e podets menjar de l’herba fresca qui és entorn la fontana. L’emperador respòs dient que no podia beure sens menjar, ni no havia en costuma a menjar l’herba; e per açò creïa en breu ésser mort, si alguna cosa no havia que pogués menjar, la qual cosa hagués acostumada a menjar. Blaquerna menà l’emperador a la font; sobre l’herba fresca s’assigueren tots tres, pres de la font. Blaquerna trasc tres pans que li eren romases; ensems se dinaren e menjaren. Dementre que l’emperador menjava, Blaquerna demanà a l’emperador qual cosa li profitava pus fortment, o lo pa que menjava, o son emperi. Respòs l’emperador, e dix que en aquell lloc més li profitava e li valia lo pa que menjava, que son emperi. Blaquerna respòs, e dix que pobre és, de valor, emperi qui no és tan profitable a son senyor con lo pa que mejava. | ||
![]() |
-E per açò tu, joglar -dix Blaquerna-, pots conèixer què és valor, cor tota valor està en tres coses: l’una és con les coses terrenals valen a sustentar lo cors: l’altra és con valen a guanyar virtuts e mèrits; terça és con totes coses són bones en quant Déus n’és servit, conegut, amat, e vol usar de son poder en ses creatures.
L’emperador demanà al joglar e a Blaquerna en quals paraules eren entrats de valor, e ells li recontaren les paraules que deïen de valor, adoncs con ab ell s’encontraren. E Blaquerna dix a l’emperador: -Sényer: molts nobles fets havets fets, moltes de vegades, per los quals sóts estat amic de valor. On, si havets feta nulla cosa que sia malestant contra valor, no us pot re ajudar en est boscatge, on havets així pobre poder con un de nosaltres; mas si en la vostra ànima ha noblea de coratge qui es concord ab valor, les virtuts damunt dites, qui són filles de valor, vos poden ajudar, en est boscatge, a haver paciència, humilitat, e a haver consolació en l’esperança de Déu, qui us pot ajudar en aquest lloc e en altre. Molt parlaren tots tres de valor, e tan llongament anaren ensems, tro que esdevengueren en un bell prat environat de molts bells arbres. En lo mig d’aquell prat fo edificat un bell palau, tot entallat e murat de marbre. Al cap de portal eren escrites estes paraules: "Aquest palau és de la Dona de Valor, en lo qual no pot ni deu entrar null home qui sia enemic ni perseguidor de valor. En aquest palau està Valor, qui és exillada del món e de sos amadors, e qui són amadors de desvalor. Valor plora e plany tots jorns sos damnatges, e desira a recobrar sa honor, e espera valedors qui la retornen en lo món, per ço que l’honor de Déu sia multiplicada per totes les terres. Desconsolada és Valor, e multiplicada és malvestat e engan. En la deshonor de Valor han damnatge tots los hòmens. Si desvalor fos valor, l’honor de Déu fóra major en lo món. Espera Valor qui la remembre e l’am en son coratge, e qui planga son damnatge e desir sa honor." | |
![]() |
Con l’emperador e Blaquerna e el joglar hagren llestes les lletres, molt foren meravellats de ço que significaven, e tocaren a la porta del palau, per ço que entrassen. Una asalta donzella fo a la finestra, e demanà què volien, ni qual era la condició ni l’estament de tots tres. Cascú dix a la donzella son nom e son estament, e digueren que ells volien entrar en lo palau per ço que veessen Valor. La donzella recontà a Valor lo nom e l’estament de tots tres, e demanà-li llicència si volia que entrassen en lo palau; mas Valor no volc que entrassen l’emperador ni el joglar, cor aquells eren sos enemics, e eren d’aquells qui la perseguien en lo món e la faïen estar en aquell boscatge; mas cor Blaquerna era son servidor, volia que entràs, e que agradablement fos acollit. | |
|
Blaquerna entrà tan solament en lo palau, on atrobà Valor, qui deïa aquestes paraules: -Creada són valor a significança e a mostrar el valor de mon creador e de mon senyor. Déus fa valer plantes, bèsties, aus, cels, esteles, quatre elements, metalls, per ço que home haja valor sobre totes estes coses. E cor home no et vol haver, val menys que nulla altra creatura, per ço cor ama desvalor, la qual vol haver, cuidant-se que sia valor. Honraments e riquees han molts hòmens en lo món, en los quals és desvalor; menyspreats e pobres són en lo món los amics de Valor. Molts són los llibres on és escrita veritat de l’encarnació, passió del Fill de Déu, qui val a recreació; mas no valen los llibres als infeels, qui han defalliment de mostradors. Molts posseeixen los béns de santa Esgleia, per ço que pugen en valor; mas, qui vol exalçar santa Esgleia en valor ni en honor, contra deshonor e error e infidelitat? Molts són los hòmens qui volen que Déus haja valor per ço que ells hagen honor; mas pocs són los hòmens qui amen valor per ço que Déus haja honor. Si anc no fiu injúria ni tort, per què m’és feta deshonor? Ni si anc desvalor no féu justícia ni guasardó, per què li és feta honor? Dementre que Valor deïa aquestes paraules e moltes d’altres, sos ulls eren en plors, e son cor en tristícia e en dolors, e planyia molt fortment son damnatge. Tro a l’endemà matí estec Blaquerna ab Valor, aconsolant Valor e donant-li esperança, dient estes paraules: -Forts és Déus sobre tots poders; sa saviea no ha null defalliment; lo món és sa obra. E per açò cové que venga lo món a compliment, al qual no venria si desvalor no venia en decaïment, e valor no prenia exalçament e no retornava en son honrament. Misericòrdia de Déu no s’oblida dels pecadors, ni la justícia de Déu no ha amistat ab los enemics de Valor. Totes aquestes consolacions e moltes d’altres deïa Blaquerna a Valor. Ab plors e ab devoció pres comiat Blaquerna de Valor, a la qual sotsmès son coratge tots los temps de sa vida; e Valor lo mes en sa guarda e en son heretatge. Blaquerna eixí del palau, e en son viatge recontà a l’emperador e al joglar los plors e el desconhort en què havia atrobada Valor, ni quals eren les paraules que Valor deïa dementre que es complanyia de sos enemics. Molt cogitaren e pensaren l’emperador e el joglar en les paraules que Blaquerna deïa de Valor; e consciència costrenyia cascú, dels falliments que havien fets moltes vegades contra Valor. Dementre que l’emperador considerava en sos falliments, ell demanà a Blaquerna de son estament; e Blaquerna recontà son estament, e l’estament d’Evast e Aloma, ni con anava ésser ermità per ço que en son coratge hagués Déu e sa honor, e que fugís al món, enemic de Valor. La humilitat de Déu moc pietat, paciència a perdó, e remembrat fo l’emperador per la misericòrdia de Déu. Contrició, penediment de sos pecats, fo en sa ànima; e dix aquestes paraules: | ||
![]() |
-Oh foll colpable, qui persegueixes valor e encalces les bèsties salvatges, en perill de mort, e ço qui és desvalor has servit tots los temps de ta vida, opinant que fos valor! A falliment cové satisfacció, e a desordenament, ordenació; e per açò en aquest lloc, en presència de Blaquerna, faç promessió que tot mon emperi, e tot mi, sia d’aquí en avant en servitud de valor, per tal que recobre sa possessió en mi e en los altres, la qual ha llong temps perduda. E per açò cové que sia ordenament, en mi e en mon emperi, a honrar valor, e que, per exempli de mi, a valor sia retut son honrament, e retorn enfre nós, sens tristícia, alegrement. Dient l’emperador estes paraules, anaven tots tres per un camí qui desviava Blaquerna de son viatge; e per açò Blaquerna dix a l’emperador que a retornar lo convenia envers les partides en les quals cercava son ermitatge. Dejús un bell arbre, Blaquerna pres comiat de l’emperador e del joglar molt amablement; e l’emperador dix a Blaquerna aquestes paraules: | |
![]() |
-Blaquerna -dix l’emperador-: beneita sia l’hora que jo encontré vós en mon viatge. Dolorós és mon partiment de la vostra agradable persona. A ordenar me cové mon alberg e l’alberg de l’emperadriu ma muller, e tot l’emperi vull ordenar e comanar a hòmens qui amen valor, per ço que satisfaça a valor, segons que he promès. D’aquest ordenament vull fer un llibre, e aquest joglar e molts d’altres vull trametre per lo món, per ço que reconten valor en les corts on és blasmada, e que perseguesca e reprena desvalor per tots los llocs on és lloada. No vull que prenguen re de null home, mas de mi tot sol, per ço que pusquen mills ésser lloadors de valor. Heretar e nodrir vull mos fills, e lleixar vull l’emperi, e vull ab vós tots temps servir Déu en vostre ermitatge, per tal que pusca en mon coratge haver Déu e valor. Prec-vos que preguets Déu per mi, que em perdó e que vostra companyia me do. |
|
|
|